ja estem arribant a Abril, el mes de les flors però també de la pluja. Aicí vos dixe un poemeta relacionat en tot açò. Espere que us agrade XD
Arriba la pluja,
de sobte,
per la vesprada.
El cel vessa aigua
a la terra seca,
que la demana xiuxiuejant,
mirant cap amunt,
somiant-la.
Quin plaer per als sentits
escoltar el xip-xap,
el ritme creixent i seré,
les gotes que baixen constants
relliscant sense alé.
Quin plaer per als sentits
als bassals emmirallar-se,
deixar que l’aigua et mulle
de dalt a baix,
sentir tendra la pell
i el cos ben humit.
Quin plaer per als sentits
respirar l’aire
de tots els sons granat.
de mil faules, envaït
de cent aromes mullat.
Ara cessa, para ja,
però com pluja d’abril
atabalada i fina,
ha deixat a l’esperit,
un bon recull d’emocions
que poc a poc
s’han anat enllestint.
M'agrada molt el poema però encara estem començant març...
ResponEliminaSignat: Keep calm and be a reader.
jejejje, gràcies!!! Però cada dia queda menys per a abril ;) Besets:
ResponEliminaUna minionista i lectora"-"
Es molt bonic el poema :D
ResponEliminaGràcies!!! XD
ResponElimina